Del curt al llarg: la importància de la ‘Chain Of Title’

Sense una correcta gestió de drets des del seu origen, l'èxit creatiu pot veure's compromès per obstacles legals

El passat 25 de juny de 2025 va tenir lloc la novena edició dels Premis Fugaz. Aquests guardons tenen com a finalitat reconèixer el talent i l'esforç empresarial involucrat en la indústria del curtmetratge d'Espanya.

Fàcil és apreciar, del contingut de les obres distingides, que han quedat lluny aquells anys en què aquest sector estava exclusivament destinat a unes poques produccions de baix pressupost, generalment vinculades a l'àmbit acadèmic o a un talent novell.

Tant és així que en la resolució de la darrera convocatòria d'Ajudes a la producció de curtmetratges sobre projecte convocades per l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (organisme autònom adscrit al Ministeri de Cultura) s'observa la concurrència de projectes de curtmetratge amb pressupostos que superen els 200.000 euros, quantitat que dista dels curtmetratges que poden ser realitzats en un entorn educatiu.

El curtmetratge com a pont cap al llargmetratge

La raó que subyace en aquest canvi de paradigma pot radicar en que el curtmetratge ja no té com a única funció servir a un talent emergent i amb escassos recursos financers, sinó que també és utilitzat per productores consolidades que desitgen augmentar la seva reputació al mercat –a través del circuit de festivals cinematogràfics– o realitzar una primera prova per a un projecte audiovisual més ambiciós –com seria una sèrie o un llargmetratge posterior–.

Precisament, en la indústria audiovisual recent, és cada vegada més freqüent que els curtmetratges serveixin com a punt de partida per desenvolupar llargmetratges basats en el seu argument o guió. Bona prova de l'anterior la trobem en les pel·lícules espanyoles «Madre», «Cedita» o «Buffalo Kids» i, a nivell internacional, en la multimilionària franquícia «Saw».

La perspectiva de la legislació de drets d'autor

Tanmateix, l'auge de la indústria del curtmetratge i la seva utilitat com a pas previ per a la producció d'un llargmetratge posterior no ha vingut acompanyat de la implantació de la deguda pràctica jurídica durant la seva producció.

Com bé és sabut, el Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual («LPI») atorga a l'autor d'una obra original una sèrie de drets exclusius sobre la seva creació entre els quals es troben el dret de reproducció (article 18), el dret de distribució (article 19), el dret de comunicació pública (article 20) o el dret de transformació (article 21).

Precisament aquest últim dret –el dret de transformació– és el que permet al titular d'una obra realitzar qualsevol modificació en la seva forma de la qual se'n derivi una creació diferent.

Traslladat al sector audiovisual, l'exercici del dret de transformació es tradueix en la possibilitat de dur a terme, entre d'altres modificacions, remakes, seqüeles o precuelas d'una obra audiovisual preexistent –com assenyala la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid número 107/2007– o, com en el cas que ens ocupa, de realitzar una pel·lícula basada en aquell aclamada curtmetratge.

Cesió de drets, normes supletoris i presumptes legals

Així doncs, a fi de garantir una explotació pacífica de l'obra audiovisual, el productor ha de recaptar la oportuna cessió de drets de tots els intervinents la aportació dels quals sigui generadora de drets de propietat intel·lectual. Aquest procés d'assegurament de drets és comunament denominat en el sector amb l'expressió anglesa Chain Of Title (Cadena de drets).

En particular, el productor haurà d'adquirir aquesta cessió de les persones que ostenten la condició d'autor de l'obra audiovisual. Aquests individus són el director-realitzador, l'argumentista, l'adaptador, el guionista, i l'autor de les composicions musicals, amb o sense lletra, creades especialment per a aquesta obra (article 87 LPI).

A més, és fonamental que la cessió contractual especifiqui de forma clara el seu àmbit temporal i territorial. En aquest sentit, en absència de menció expressa, entren en joc les regles supletoris previstes en l'article 43 LPI: «la falta de menció del temps limita la transmissió a cinc anys i la del àmbit territorial al país en què es realitzi la cessió». Aquestes limitacions poden resultar especialment perjudicials per a una indústria orientada a la distribució global i a llarg termini, màxime si es té en compte que el termini mitjà de producció d'una obra audiovisual oscil·la, en mitjana, entre un i quatre anys.

Com ha confirmat la recent sentència de l'Audiència Provincial de Madrid número 16572/2024, aquestes normes supletoris entrarien en vigor fins i tot en el cas que la creació intel·lectual sigui fruit d'un encàrrec i existeixi contraprestació econòmica per la seva elaboració.

A major abundament, la LPI inclou –dins del règim especial de l'obra audiovisual– una presumpció addicional en relació amb els drets que s'entenen cedits al productor per part dels seus autors (article 88 LPI).

Segons aquesta presumpció legal, a falta de menció expressa, s'entendran cedits al productor d'una obra audiovisual els drets de reproducció, distribució i comunicació pública, així com els de doblatge o subtitulat de l'obra, drets que el legislador considerava imprescindibles per a l'explotació de l'obra.

Nótese que, a excepció del doblatge i el subtitulat, el dret de transformació no figura entre els drets que s'entenen presumptament cedits al producte.

Per això, una deficient praxis contractual durant la producció d'un curtmetratge podria impedir al productor dur a terme aquell ansiat llargmetratge en el futur, al no ostentar la titularitat del seu dret de transformació.

En definitiva, de poc li servirà al productor tenir la pròxima gallina d'or en forma de curtmetratge si no ha assegurat degudament la Cadena de Drets durant la seva producció. 

Article d'Alejandro Díaz, associat principal de l'àrea de TMT d'ECIJA Madrid per a la Revista Actualitat Jurídica Aranzadi.