Infraestructura verda urbana: ciència i planificació per a ciutats més habitables

La discussió compta amb la participació de Víctor Moralo, soci i director de Sostenibilitat d'ECIJA; Óscar Martínez Gaitán, enginyer agrícola i fundador de Los Árboles Mágicos; i Antonio Delgado, doctor en Geologia i professor investigador del CSIC a l'Institut de Ciències de la Terra, que aporta la perspectiva científica a la discussió.

El debat es basa en una idea central: els arbres urbans ja no es poden considerar únicament com a elements ornamentals o com a espais oberts dins la planificació urbana. En el context actual, marcat pel canvi climàtic, l'augment de les temperatures i la necessitat d'adaptar les ciutats, la infraestructura verda assumeix un paper molt més ampli. El seu valor rau en els serveis ecosistèmics que proporciona: generar ombra, reduir l'efecte illa de calor, millorar la qualitat de l'aire, regular la humitat, absorbir partícules contaminants, reduir el soroll, crear espais per socialitzar i millorar el benestar físic i mental dels ciutadans.

Des d'una perspectiva jurídica, Víctor Moralo situa el debat dins del marc normatiu europeu i espanyol, i destaca la creixent importància de la restauració dels ecosistemes, la biodiversitat i la integració dels criteris climàtics en la planificació urbana. En aquest sentit, assenyala que les ciutats han d'incorporar la sostenibilitat de manera transversal en els seus instruments de planificació, no com una qüestió accessòria, sinó com una condició necessària per millorar la seva resiliència i la qualitat de vida.

Antonio Delgado introdueix un punt científic rellevant: els parcs urbans i els arbres no s'haurien de presentar de manera simplista com a grans sumidors de CO₂ capaços de compensar el canvi climàtic global. La seva contribució a la fotosíntesi planetària és limitada en termes quantitatius. No obstant això, la seva importància és enorme a escala local. Els espais verds urbans ajuden a reduir les temperatures mitjançant l'ombra i l'evapotranspiració, contribueixen a la retenció de partícules contaminants com les PM10 i PM2,5, ajuden a mitigar certs gasos presents a les ciutats i generen petits ecosistemes en què interactuen el sòl, l'aigua, els fongs, els ocells, els insectes i la vegetació.

El debat posa un èmfasi particular en el fet que els espais verds urbans s'han de dissenyar amb el mateix rigor que qualsevol altra infraestructura. Óscar Martínez Gaitán explica que no tindria cap sentit construir un edifici o un pont sense fonaments adequats, però sovint es planten arbres grans en fosses d'arbratge inadequades, sense espai per al desenvolupament de les arrels ni una planificació adequada per al seu creixement futur. Aquesta manca de criteri tècnic pot provocar problemes de salut dels arbres, caiguda d'arbres, podes innecessàries i una menor eficàcia dels serveis que s'espera que proporcionin.

Un dels punts clau del debat és la crítica d'un enfocament purament estètic o mecànic en la gestió dels espais verds. Els participants adverteixen contra pràctiques com la poda sistemàtica sense justificació, l'ús indiscriminat de maquinària, la neteja sense tenir en compte la biodiversitat o la creació de gespols en llocs on no serveixen per a cap propòsit social o mediambiental. La gestió dels espais verds urbans, assenyalen, s'ha de basar en el coneixement tècnic, els criteris científics i la redacció adequada de les ordenances, els contractes públics i les especificacions de manteniment.

La conversa també aborda el debat sobre l'aigua i l'elecció d'espècies vegetals en els entorns urbans, especialment en climes mediterranis. Es destaca que no n'hi ha prou de parlar d'espècies autòctones en termes generals, ja que la ciutat és un entorn profundament transformat. La tria d'arbres i plantes ha de respondre a les condicions reals de l'espai urbà, la disponibilitat d'aigua, la capacitat de proporcionar ombra, el comportament amb la calor i els objectius específics de cada zona. En aquest sentit, es destaca la necessitat d'investigar noves varietats, recuperar aigua de pluja o aigua grisa on sigui possible i eliminar prats o gespes que no serveixin una funció social clara.

Un altre tema clau que s'aborda és la dimensió social dels parcs urbans. En contrast amb una visió centrada exclusivament en grans parcs periurbans, els participants emfatitzen la importància dels parcs de barri, les places i els espais verds locals. Aquests llocs faciliten la convivència intergeneracional, fomenten el sentiment de pertinença a la comunitat, proporcionen espais per a jugar, descansar i socialitzar, i ajuden a igualar les condicions entre els residents. Per tant, la infraestructura verda no només serveix una funció mediambiental, sinó també socials, culturals i relacionades amb la salut.

El debat conclou amb una idea compartida: les ciutats del futur no seran més sostenibles simplement per incorporar més espai verd, sinó per planificar-lo millor. La infraestructura verda urbana requereix un enfocament transversal que connecti la ciència, la planificació urbana, el dret, la contractació pública, el manteniment, la salut i la participació ciutadana. Els «arbres màgics» no ho són per alguna qualitat abstracta o simbòlica, sinó per la seva capacitat real de transformar la vida urbana quan es planten, es cuiden i es gestionen amb cura.

Amb aquesta darrera entrega de Trobades amb científics, Ciència en la societat obre un espai de reflexió sobre un dels grans reptes urbans del nostre temps: entendre que els espais verds no són merament un ornament de la ciutat, sinó una infraestructura essencial per a la seva adaptació, habitabilitat i futur.

Llegiu l'article complet aquí.