Nou requisit d'identificació: acceptació de carnets d'identitat mòbils per a tràmits presencials públics i privats
Reial Decret 255/2025, de 1 d'abril, pel qual es regula el Document Nacional d'Identitat, introdueix formalment la versió digital del DNI, gestionada pel Ministeri de l'Interior a través de la Direcció General de la Policia, i accessible a través d'un dispositiu mòbil.
Aquesta versió digital no és simplement un complement tecnològic, sinó que es configura com un mitjà d'identificació totalment vàlid, amb la mateixa validesa legal que el DNI físic.
Aquest Reial Decret estableix una obligació clara per a totes les entitats, tant dels sectors públic com privat, d'adaptar-se. A partir del 2 d'abril de 2026, s'haurà d'acceptar el DNI digital com a mitjà vàlid d'identificació presencial, en els mateixos termes que el document físic. Aquesta versió digital té plena validesa legal per demostrar la identitat davant les autoritats, les administracions públiques i en les relacions amb el sector privat, de manera que el seu rebuig per motius de format no tindrà cap base legal.
Aquesta nova realitat requereix una adaptació operativa dels procediments interns d'identificació, així com dels sistemes i protocols utilitzats per verificar la identitat.
També serà necessari formar el personal que interactua amb els usuaris i clients per reconèixer la validesa del DNI digital i saber utilitzar correctament els mecanismes de verificació habilitats pel Ministeri de l'Interior. Tot això s'ha d'abordar des d'una perspectiva integral de compliment normatiu, revisant les polítiques de protecció de dades, la prevenció del frau i, si s'escau, les obligacions KYC/AML en els sectors regulats.
Què és el DNI digital i per què és important?
El DNI digital és la versió oficial del Document Nacional d'Identitat que es pot portar en un telèfon mòbil, a través d'una aplicació gestionada per la Policia Nacional. No és una simple foto del DNI: és un sistema segur que permet mostrar les dades personals en temps real, directament des de servidors oficials.
Aquest nou format té exactament la mateixa validesa que el document d'identitat físic per identificar-se en persona, tant davant de les administracions públiques com de les empreses privades (per exemple, en un hotel, una botiga, un banc, una clínica o una oficina). Per tant, a partir del 2 d'abril de 2026, totes les entitats estaran obligades a acceptar-lo quan una persona s'identifiqu en persona amb el seu telèfon mòbil.
Què canvia per a les empreses i entitats?
Fins ara, moltes organitzacions només acceptaven els documents d'identitat físics. Amb la nova normativa, ja no podran rebutjar un document d'identitat simplement perquè és en format digital.
Això significa que les empreses i els organismes públics hauran de revisar la manera com identifiquen les persones: als taulells de recepció, als mostradors, als controls d'accés, als processos de registre de clients o a les signatures presencials. També hauran de formar el seu personal per reconèixer el document d'identitat digital i comprovar-lo correctament.
Les targetes d'identitat digitals es poden verificar de diverses maneres:
- mitjançant l'aplicació instal·lada al mateix dispositiu mòbil;
- utilitzant els verificadors oficials disponibles al lloc web de miDNI (incloent-hi el verificador QR i l'executable descarregable proporcionat pel Ministeri de l'Interior); o fins i tot
- desenvolupant solucions de verificació pròpies que integrin aquestes funcionalitats en els sistemes corporatius.
L'incompliment d'aquesta nova obligació pot tenir conseqüències importants: des de queixes dels clients i danys a la reputació fins a riscos legals derivats de la denegació d'un servei o procediment quan el ciutadà s'ha identificat vàlidament. La no acceptació del DNI digital pot donar lloc a queixes formals, informes i possibles procediments administratius o judicials, amb la consegüent responsabilitat per a l'entitat que hagi rebutjat indegudament un mitjà d'identificació legalment vàlid.
Nota informativa elaborada pel Departament de Protecció de Dades d'ECIJA Madrid.
Professionals relacionats
ACTUALITAT #ECIJA
La iniciativa amplia la cobertura d'ECIJA a Navarra i incorpora un equip d'experts en fiscalitat, dret laboral, dret mercantil, assessorament financer i afers internacionals.
Deu anys després de l'entrada en vigor del RGPD, els mecanismes de certificació establerts als articles 42 i 43 estan emergint com a eines avançades per demostrar el compliment normatiu de manera verificable i estructurada.
ECIJA Brasil ha estat reconeguda per Leaders League com una de les firmes capdavanteres en protecció de dades el 2026, consolidant la seva posició en el mercat brasiler en els àmbits de la innovació, la tecnologia i les telecomunicacions.
El president de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades assenyala que la intel·ligència artificial no s'hauria de veure com una barrera per a l'ocupació, sinó que hauríem d'acceptar que el treball evolucionarà cap a un model híbrid que combinarà persones i sistemes intel·ligents.
La implementació del Sistema d'Informació Intern ha plantejat qüestions pràctiques en moltes organitzacions pel que fa a l'assignació de responsabilitats internes i, en particular, com això encaixa amb el paper del Delegat de Protecció de Dades.
Aquesta sentència és especialment significativa des de dues perspectives — la protecció de dades i el dret laboral — ja que defineix els límits del control dels empresaris sobre els dispositius personals i reforça els requisits de compliment per a les empreses amb polítiques BYOD (Bring Your Own Device).
L'AEPD ha multat una empresa per obligar els empleats a instal·lar aplicacions als seus telèfons mòbils personals, vulnerant així els principis de minimització de dades, base jurídica i informació a l'empleat.
L'AEPD ha multat la Fundació Trilema amb 6.000 € per publicar imatges d'un menor i la seva mare a les xarxes socials sense consentiment vàlid i per no complir el principi de límits a la conservació de dades.
L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha multat una institució educativa per diverses infraccions de la normativa de protecció de dades.
